Una vegada varen preguntar a tres obrers què feien. El primer va respondre: "Apilo maons"; el segon "Aixeco una paret" i el tercer digué "Construeixo una catedral". Els tres feien el mateix, però la diferència estava en el sentit amb què ho feien: el primer era un ressentit, el segon un resignat i el tercer un creador. La condició està en el que es fa sinó en perquè es fa.
Aprendre a improvisar, com reflexa la paradoxa, condueix a una contradicció i a ser espontani, perquè si s'obeeix la ordre aleshores deixa de ser improvisació.
La improvisació és el joc lliure de la consciència quan es troba amb la matèria prima, l'inconscient i els diferents materials que ofereix la cultura i s'usen tots ells, a la vegada, per a crear quelcom de nou.
La improvisació és el començament de tota creació i és aplicable a tot el que es fa, doncs tota acció es pot realitzar com un treball penós, com un ofici o com un art. Per crear art s'ha de voler i saber improvisar. Això sí, cal tenir en compte que el camí a la creació està sembrat d'obstacles que cal superar.
Així doncs, improvisem, valdrà la pena!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada